INTERACCIÓ ENTRE L'ENSENYAMENT I L'APRENENTATGE

.

S’inicia una temporada i hem de fer una reflexió i valorar la temporada passada, si el procés d’ensenyament aprenentatge ha estat eficaç i capaç de motivar i proporcionar satisfacció personal. Aconseguir aquest objectiu tan ampli no és gens fàcil.

L’organització i execució dels exercicis, la forma d’actuar de l’entrenador, el control del comportament general del grup, així com també la satisfacció de les aspiracions i les mancances dels esportistes, necessiten d’una anàlisi àmplia per valorar la interacció entre l’ensenyament i l’aprenentatge.

Existeixen tres punts claus:

• L’esportista que té uns objectius, una capacitat motriu, unes motivacions i interessos i també dubtes.
• L’entrenador que té una competència professional, compenetració psicològica, experiència en l’ensenyament, la seva biografia esportiva i la seva persona en el seu conjunt.
• La situació d’aprenentatge amb els factors que influeixen com l’hora del dia, el clima, el cansament dels esportistes, les condicions de les pistes i les possibilitats dels estadis i pistes d’entrenament.

Una vegada organitzada l’activitat esportiva es presenten diàriament innombrables situacions que exigeixen una acció recíproca entre els entrenadors i els esportistes, és a dir una interacció.

Aquesta interacció està basada prioritàriament amb els exercicis, tasques o unitats d’execució tècniques (UET) o unitats d’execució físiques (UEF), el domini de les quals constitueix el repte dels esportistes. L’esquí és una activitat múltiple que exigeix per al seu domini d’estratègies i metodologies completes d’ensenyament i aprenentatge.

Són molt importants les necessitats i objectius dels esportistes perquè determinaran i influiran decisivament en la metodologia de transmissió. Per això és molt important la diferenciació de l’esportista en funció del rendiment i disposició, les pròpies capacitats, les condicions físiques i l’aptitud, que depenen de l’interès i de les energies que se inverteixen en aconseguir el domini.

Els entrenadors han de tenir present dos elements:

• Què ensenyar i perquè: gràcies als seus coneixements tècnics, biomecànics, de teoria de l’entrenament, de l’experiència acumulada, de les capacitats dels esportistes, de la tècnica i de les actualitzacions tècniques, etc.
• Com i perquè, utilitzant mètodes contrastats o creant metodologies gràcies a la seva experiència professional i coneixements en diferents àmbits de l’esport i l’alt rendiment.

Si l’interès de l’esportista és la competició i arribar el més lluny possible segons les seves possibilitats, hem d’evitar caure en mans “d’entrenadors comercials” o “d’entrenadors aficionats” amb escassos recursos i coneixements i buscar autèntics professionals de l’esport en continu reciclatge amb coneixements en l’alt rendiment i amb experiència contrastada a través dels resultats dels esportistes dirigits per ells.

LA COMPETICIÓ UNA OPCIÓ MÉS PER A LA PRÀCTICA ESPORTIVA 

L’ esport constitueix un dels fenòmens culturals i universals més representatius del nostre segle en lasocietat actual.Té una faceta formativa, lúdica, tècnica, comercial, etc.

La pràctica esportiva s’incrementa paulatinament en les societats avançades, i es la competició una de les seves manifestacions més arrelades. Dins la competició, poden distingir dos facetes: la competició com espectacle i la competició com a eina formativa. Encara hi ha alguns pares que confonen la competició dels seus fills com un mere espectacle per demostrar les seves qualitats i condicions. Per sort, una gran majoria confia en l’aspecte formatiu.

L’esport i en particular la competició, representa un llenguatge universal sobretot per les perspectives educatives que pot tenir per el desenvolupament de les persones. Proporciona, sense cap dubte, situacions vives, reals, que parteixen de l'experiència directa i situen els nois i les noies davant de conflictes, eleccions, assoliments, fracassos, dilemes, limitacions, desigs, rebuigs, etc. són un filó de situacions i recursos per al desenvolupament de l'autonomia, la promoció del diàleg i el respecte, eixos de qualsevol plantejament d'educació en valors. S’ha de contribuir a l'adquisició de valors sòlids, tant en els aspectes més individuals com en els convivencials, és a dir, reforçar allò que s'ha oblidat per aprendre a ésser i a conviure.